domingo, 5 de mayo de 2013

GREGOR JOHANN MENDEL

(20 de juliol de 18221 - 6 gener de 1884) va ser un monjo agustí catòlic i naturalista nascut a Heinzendorf, Àustria (actual Hynčice, districte Nový Jičín, República Txeca) que va descriure, per mitjà dels treballs que va dur a terme amb diferents varietats del pèsol o veces (Pisum sativum), les avui anomenades lleis de Mendel que regeixen l'herència genètica. Els primers treballs en genètica van ser realitzats per Mendel. Inicialment va realitzar creus de llavors, les quals particularizaron per sortir de diferents estils i algunes de la seva mateixa forma. En els seus resultats va trobar caràcters com els dominants que es caracteritzen per determinar l'efecte d'un gen i els recessius per no tenir efecte genètic (digui, expressió) sobre un fenotip heterozigòtic.

Primera llei o principi de la uniformitat: «Quan es creuen dos individus de raça pura, els híbrids resultants són tots iguals». L'encreuament de dos individus homozigotes, un d'ells dominant (AA) i l'altre recessiu (aa), origina només individus heterozigotes, és a dir, els individus de la primera generació filial són uniformes entre ells (Aa).

Segona llei o principi de la segregació: «Certs individus són capaços de transmetre un caràcter encara que en ells no es manifesti». L'encreuament de dos individus de la F1 (Aa) donarà origen a una segona generació filial en la qual reapareix el fenotip "a", tot i que tots els individus de la F1 eren de fenotip "A". Això fa presumir a Mendel que el caràcter "a" no havia desaparegut, sinó que només havia estat "opacado" pel caràcter "A" però que, al reproduir un individu, cada caràcter es segrega per separat.

Tercera llei o principi de la combinació independent: Fa referència a l'encreuament Polihíbrido (monohíbrido: quan es considera un caràcter; Polihíbrido: quan es consideren dos o més caràcters). Mendel va treballar aquest encreuament en pèsols, en els quals les característiques que ell observava (color de la llavor i rugositat de la superfície) es trobaven en cromosomes separats. D'aquesta manera, va observar que els caràcters es transmetien independentment uns dels altres. Aquesta llei, però, deixa de complir-se quan hi ha vinculació (dos gens estan molt a prop i no se separen en la meiosi).



Tipus de Malalties Hereditaries

POLIDACTILIA

La polidactília (del grec πολυ «poly» = «molt» i δάκτυλος «daktylos» = «dit») és un trastorn genètic on un humà o animal neix amb més dits a la mà o al peu dels que li correspon (per regularment un dit més).
Aquesta condició afecta 1 de cada 500 nadons nascuts vius, encara que la freqüència augmenta en certs grups (com els Amish a causa de l'efecte fundador).
Aquest trastorn pot ser causat per una aberració cromosòmica, com la síndrome de Patau (trisomia del parell 13), però també pot presentar-se naturalment per un sol gen. És recomanable realitzar almenys un examen físic buscant altres alteracions que facin sospitar d'algun trastorn genètic.

Malaltia de Huntington
La malaltia de Huntington (anomenada també corea1 de Huntington i coneguda antigament com a ball de Sant Vito o mal de Sant Vito, igual que altres corees com la corea de Sydenham) és un trastorn genètic hereditari la consideració clínica es pot resumir en que és un trastorn neuropsiquiàtric. Els símptomes solen aparèixer cap a la meitat de la vida de la persona que ho pateix (uns 30 o 50 anys de mitjana) encara que poden aparèixer abans i els pacients mostren degeneració neuronal constant, progressiva i ininterrompuda fins al final de la malaltia que sol coincidir amb al final de la seva vida per demència i mort o suïcidi. Aquesta malaltia genètica presenta una herència autosòmica dominant, la qual cosa significa que qualsevol nen en una família en la qual un dels progenitors estigui afectat, té un 50% de probabilitats d'heretar la mutació que causa la malaltia.

Intolerancia a la Lactosa
La intolerància a la lactosa és una afecció de les microvellositats intestinals deguda al fet que l'organisme produeix poca o cap quantitat de l'enzim lactasa, que deriva en una impossibilitat de metabolització de la lactosa (el «sucre de la llet»).
D'aquesta manera, quan l'absència de lactasa impedeix a l'organisme assimilar la lactosa, es produeix un quadre clínic representatiu com a manifestació a aquesta incapacitat de respondre adequadament a la seva presència en el conducte digestiu. Això es deu a una intolerància natural de l'organisme humà a la llet de vaca, per ser d'una altra espècie i no poder digerir.

Hemofilia
L'hemofília és una malaltia genètica recessiva que impedeix la bona coagulació de la sang. Està relacionada amb el cromosoma X i existeixen tres tipus: l'hemofília A, quan hi ha un dèficit del factor VIII de coagulació, l'hemofília B, quan hi ha un dèficit del factor IX de coagulació, i l'hemofília C, que és el dèficit del factor XI.

Daltonisme

El daltonisme és un defecte genètic que ocasiona dificultat per distingir els colors. La paraula daltonisme prové del físic i matemàtic John Dalton que patia aquest trastorno. El grau d'afectació és molt variable i oscil · la entre la manca de capacitat per discernir qualsevol color (acromatòpsia) i un lleuger grau de dificultat per distingir alguns matisos de vermell i verd.
El defecte genètic és hereditari i es transmet generalment per un al · lel recessiu lligat al cromosoma X. Si un home hereta un cromosoma X amb aquesta deficiència serà daltònic. En canvi en el cas de les dones, que posseeixen dos cromosomes X, només seran daltòniques si els seus dos cromosomes X tenen la deficiència. Per això el daltonisme afecta aproximadament al 1.5% dels homes i només al 0,5% de les dones.


Malalties Hereditaries

Les malalties hereditàries són aquell conjunt de malalties genètiques que destaca la seva supervivència de generació en generació, transmetent-se de pares a fills i així successivament.


*Malaltia autosòmica recessiva. Perquè la malaltia es manifesti, es necessiten dues còpies del gen mutat en el genoma de la persona afectada, els pares normalment no pateixen la malaltia, però porten cadascun una sola còpia del gen mutat, pel que poden transmetre a la descendència. Es transmet pels cromosomes no sexuals (autosomes). La probabilitat de tenir un fill afectat per una malaltia autosòmica recessiva entre dues persones portadores d'una sola còpia del gen mutat (que no manifesten la malaltia) és d'un 25%.

*Malaltia autosòmica dominant. Només es necessita una còpia mutada del gen perquè la persona estigui afectada per una malaltia autosòmica dominant. Normalment un dels dos progenitors d'una persona afectada pateix la malaltia i aquests progenitors tenen un 50% de probabilitat de transmetre el gen mutat a la seva descendència, que patirà la malaltia.

*Malaltia lligada al cromosoma X. El gen mutat es localitza en el cromosoma X. Aquestes malalties poden transmetre al seu torn de forma dominant o recessiva.